9
jul.
09/07/2024
La Sentència del Tribunal Suprem, Sala 3a, núm. 449/2024, de 13 de març (ECLI:ES:TS:2024:1622), conté una sèrie d’interessants consideracions sobre el caràcter deduïble de la retribució dels administradors d’una societat anònima. S’analitzen conjuntament les regles que contenen les normes reguladores de l’Impost de Societats (àmbit fiscal) i de les societats mercantils de tipus essencialment capitalista (àmbit mercantil).
Són retribucions, oneroses, que en quant han estat acreditades i comptabilitzades, s’han de considerar despeses deduïbles, sense que la seva no previsió estatutària en faci perdre aquesta condició. D’acord amb això, encara que es determinés quines retribucions són les percebudes per l’estricta condició de conseller (relació mercantil), la manca de previsió estatutària, per si sola, no comporta la seva no deduïbilitat fiscal.